Can Jaume / Pàrquing Vila Oberta
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt d'estructures localitzades al construir el pàrquing Vila Oberta al carrer de Sant Jaume. Corresponen a les restes de dos "frigidaria", un paviment d'"opus testaceum", restes de l'"hypocaustum" del "caldarium", diverses clavegueres, un canal d'aigua amb picadís d'"opus signinum" i un paviment fet amb "opus sectile". Aquest paviment es troba en la seva major part sota les construccions de la primera meitat del segle XX. Es va realitzar un sondeig que ho confirmà: aquest paviment es troba intacte sota la casa i el jardí de can Reverter, al costat del pàrquing. Aquestes estructures van aparèixer reomplertes amb restes de construccions romanes destruïdes en construir la fàbrica de can Jaume, a principis de segle. Els materials abocats formaven part del revestiment d'un nimfeu decorat amb la mateixa tècnica i estil que els de Pompeia, amb tessel·les de pasta de vidre de diversos colors embotides a l'estuc, representant temes marins i sanefes. Els materials aparegueren trinxats amb molta quantitat de petxines de Cardium edule, les quals anaven embotides a l'estuc formant sanefes amb l'"opus tesellatum". A més d'aquests materials aparegueren diversos fragments de ceràmica que abasten una cronologia compresa entre el primer quart del segle I dC i mitjans del segle III dC. No va aparèixer terrissa romana d'època posterior. Amb aquests materials aparegueren fragments ceràmics i utensilis de principis del segle XX, provant que es tractava d'un reompliment d'aquest moment. Es tracta d'una zona termal disposada al NE d'una zona residencial (INVENTARI, 1997). Fragments de mosaic del segle I dC. C/ Sant Jaume 16 a 26. Aparegué un paviment d'"opus signinum" amb parets laterals i una claveguera amb sol de "tegula". Van aparèixer restes de mosaic fet de pasta vítria amb decoració marina. Es tractava d'un mosaic parietal. Va aparèixer també una habitació amb "opus sectile" (ESTRADA, 1993).
Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica
Història
Existien notícies històriques. Documentat en un informe adreçat a l'Ajuntament de Granollers per J. Pardo. Informe posterior encomanat a l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers. Exposició "Les troballes de can Jaume. Granollers, 1981" al Museu de Granollers (INVENTARI, 1997). A més de per aquest nom era coneguda "can Puntes" tan aquesta fàbrica del carrer de Sant Jaume, con la casa del carrer Santa Elisabet 14, propietat ambdues de la família Puntes. El nom de can Jaume ve d'en Jaume Sagalés, que també va ser propietari de la fàbrica (GARCÍA-PEY, 1990). Vers el 1900 les obres d'ampliació de la fàbrica de can Jaume van posar al descobert les estances termals, les runes de les estructures destruïdes foren abocades a l'interior de les piscines A i B. L'any 1981 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament que va permetre identificar les estructures descrites. Documentat per Jordi Pardo a través d'un informe adreçat a l'Ajuntament de Granollers (Centre de Documentació de l'A.C. de Granollers). Informe de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. Exposició "Les troballes de can Jaume. Granollers 1981" Museu de Granollers (VILA, 2001).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
PARDO, Jordi (1984) Les troballes romanes de can Jaume, Granollers, Museu de Granollers.
PARDO, Jordi (1986) "La romanització del Vallès", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.
