Can Jaume / Pàrquing Vila Oberta

Granollers

Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt. En aquest cas, les restes van sorgir en l’excavació que es va fer quan l’antiga fàbrica de can Jaume fou enderrocada per construir-hi l'aparcament actualment existent.

Les estructures descobertes es concentraven al costat sud d’aquest solar, mentre que l’àrea central estava lliure d’estructures. Les estructures que s’hi van identificar són les següents:

Piscina B: de 2,60 x 3,50 m de superfície interior i 1,30 m de fondària. Els seus murs estaven construïts amb formigó i mesuraven uns 0,55 m. A l’interior presentava tres graons d’accés, situats diagonalment a l’angle sud-oest. L’interior de la piscina estava cobert per un revestiment hidràulic i els angles presentaven una motllura perimetral de mitja canya. La canonada de proveïment d’aigües d’aquesta piscina es trobava a la paret nord i la seva continuació nord havia quedat trencada. La piscina havia estat construïda amb tècnica d’encofrat disposat a l’intern de la futura piscina, mentre que la cara externa era la mateixa rasa de fonamentació.

Piscina A: de 3,40 x 2,80 m i 1,70 m de profunditat. Els murs de formigó tenien 0,90 m de gruix. La piscina originalment havia estat recoberta amb grans plaques de marbre blanc. Al moment de l’excavació únicament quedaven les empremtes de les juntes i unes lleixes d’anivellació encastades al formigó. Igualment, es va documentar la presència de fragments de marbre aïllats, al terra i als quatre graons d’aquesta mateixa piscina. També es va documentar alguns dels claus i brides de bronze utilitzats per a la subjecció de les plaques verticals de marbre. Al lateral oest, es van trobar restes d’una canonada de plom que desembocava en un desguàs lateral. Aquesta piscina va ser construïda amb la mateixa tècnica constructiva que l’anterior.

També es van documentar altres estructures. Un paviment de picadís, situat a un nivell superior i entre les dues piscines. Un desguàs lateral, fet amb teules que desembocava a una gran claveguera. Un àmbit pavimentat amb opus sectile: lleixes de marbre blanc i pissarra negra formant una decoració bicroma d’esquema isòdom llistellat. Una gran claveguera de formigó, de 0,35 m d’amplada per 1,60 m d’alçada, on desembocava el desguàs lateral de la piscina A. Un sistema d’hipocaust, al costat oest de l’àmbit pavimentat amb lleixes de marbre. Un dipòsit hidràulic petit, localitzat al costat oest de l’estructura de l’hipocaust i a una cota superior. Un forn. L’ habitació oest, al costat oest de l’habitació amb sistema d’hipocaust.

A l’interior de les dues piscines s’hi va recuperar una bona quantitat de material, que s’havia abocat en el moment que es van fer obres de la fàbrica de can Jaume.. També es van recollir restes de pintura mural amb motius marins, i de la decoració de l’enteixinat del sostre, amb motius florals (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, Annexos).

Una visió de conjunt de l’àrea dels banys ha permès reconstruir la seva estructura, segurament en forma d’un circuit lineal retrògrad; és a dir, d’anada i tornada. Els usuaris es despullaven al vestidor, travessaven el frigidarium sense aturar-se, anant directament a la sala tèbia o sauna, i després prendrien un bany calent al caldarium per tornar enrere i prendre un darrer bany fred tonificant al frigidarium (AADD, 2022: 42).