Can Gemir

Dosrius

En el fogatge de l'any 1497 apareix el topònim "Getimir", tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Bernat Gemmir. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada "Gemmir" dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 "per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars", hi apareix diverses vegades citada la "Vinya de Jamí" o "Jammí", tot i que en cap moment es fa referència directa a l'edifici. Encara dins del segle XVIII, els noms "Genmi" i "Gemi" apareixen citats en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, el mas va ser propietat dels marquesos de Castelldosrius fins als anys 70 del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. En aquell moment era propietat del marquès de Castelldosrius Fèlix de Sentmenat i Güell (Gran d'Espanya i Marquès de Benavent). La finca estava valorada en 85.000 pessetes. Segons les fonts orals, la masia va tenir masovers des de principis del segle XX fins que fou venuda a un propietari de Cabrera de Mar. A finals del segle XX, una part de les terres de la finca fou venuda i integrada als terrenys dels polígons industrials propers a la masia, quedant deshabitada.