Ca l'Arenys Dosrius

Maresme
Veïnat de Gemir, 30 - Zona de Dosrius
A llevant del nucli urbà de Dosrius i de la plana de l'Arenys, sota la Granja Sant Llop
175m

Coordenades:

41.59459
2.42203
451831
4604927
08075-81
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 002202700DG50E
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Destaquen els dos portals de la façana principal, d'arc rebaixat, les finestres del pis, amb els ampits motllurats i un balcó simple amb la llosana motllurada. En l'actualitat, totes les obertures estan protegides amb persianes modernes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant de la façana principal hi ha un cos rectangular amb coberta d'un sol vessant i finestres bastides amb maons.

La primera referència documental de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada "Arenys" dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una relació de masos de la parròquia de Dosrius i Canyamars feta al segle XVIII, i que forma part del fons del marquesos de Castelldosrius, hi consta "la caseta de l'Arenys". Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 "per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars", es fa referència a unes vinyes de ca l'Arenys. Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el topònim Arenys. Finalment, dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, la masia és propietat de la mateixa família des de finals del segle XVIII.

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)". El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.12/092. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.