Cal Barraquer
Dosrius

    Maresme
    Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius
    Emplaçament
    Al sud-est del nucli urbà de Dosrius, sota el turonet de cal Barraquer, al costat nord-oest
    341m

    Coordenades:

    41.58477
    2.42491
    452064
    4603835
    Número de fitxa
    08075-82
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Els revestiments exteriors, els tancaments i l'interior estan en força mal estat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 000805800DG50C
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i enrunada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Ambdos volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un altre d'arc rebaixat. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, la de la banda de ponent amb l'ampit motllurat. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, lligat amb morter de calç. Presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en força mal estat de conservació.

    L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada "Barraqué" dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, tot i que la propietat de l'edifici era d'una família de Mataró, en ella sempre hi havia hagut masovers. Els darrers masovers emigraren a Dosrius per venir a treballar a les serres de la masia de can Valls.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.13/093. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.