Cal Carreter
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, format per dos d'aquests cossos, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa a la vessant posterior. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, inclou dos portals d'accés d'arc rebaixat, un a cada extrem del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb barrots de ferro i relleu apuntat a la zona de la llinda. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. L'altre volum està adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en dos nivells. Compta amb una finestra rectangular al pis, amb la llinda en relleu. Davant seu se li adossa un petit cobert de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant i obertures rectangulars. Pintat al parament, just a la conjuntura entre el volum principal i el secundari, hi ha un rellotge de sol circular en força mal estat, que conserva el gnòmon de vareta. A la part superior hi ha pintada la següent inscripció: "AÑO 1857". La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.
Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
Desde que hi ha constància documental, la masia de cal Carreter ha estat relacionada amb la família Anglada. En aquest sentit, la primera referència relacionada amb aquest cognom la trobem en una llibreta datada l'any 1779 "per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars". En aquest document, dins de l'apartat de terratinents, hi consta en Joseph Anglada. Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792, apareixen en "Jph Anglada" i en "Fco Anglada", ambdós dins l'apartat de terratinents també. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, consta en Juan Anglada, establert dins del veïnat Manyans. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada "Carreté" dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, fins a finals del segle XX, els propietaris de la masia van viure de fer de pagès, de pastors i de carreters (d'aquí prové el topònim de la masia).
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.14/094. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
