Can Cuatrecases - Casa del Metge
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati lateral. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal té dues obertures d'arc rebaixat a la planta baixa. Estan bastides amb maons i disposen de guardapols superior. Al primer pis hi ha una obertura trigeminada rectangular, amb el mateix tipus d'emmarcament. Té sortida a un balcó corregut amb la llosana decorada i sostinguda amb mènsules, tot bastit amb maons. Destaca també la barana de ferro forjat amb decoració floral. A la segona planta hi ha tres obertures d'arc de mig punt sostingudes amb pilars, amb un emmarcament únic ondulat amb guardapols. L'ampit, les impostes i el guardapols són bastits amb maons. La façana està rematada amb un òcul buit de maons. La façana lateral, orientada al pati, presenta obertures bastides en maons. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés de mig punt i, a banda i banda, dues finestres rectangulars amb guardapols. Del primer pis destaca el balcó central, amb la llosana sostinguda amb mènsules i la barana de ferro forjat. A la segona planta hi ha tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. El parament també està rematat amb un òcul decorat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Destaca el coronament de l'edifici, de línies ondulades a mode de frontons i bastit amb maons. Cal destacar també la tanca del pati, bastida amb pilars de maons i trencadís de mosaic.
Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació.
Història
L'edifici era el domicili particular del doctor Manuel Cuatrecases Arumí, metge titular de Vallirana des d'abans de la guerra Civil i fins a principis dels anys 70. També hi passava consulta. Anteriorment, l'edifici fou la vivenda de l'amo de can Julià. Quan aquest hi va deixar de viure, el metge li va comprar la propietat. En l'actualitat hi ha un establiment comercial dedicat a la restauració.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2012). Vallirana, persones i carrers. Petita guia temàtica. [Vallirana: Inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.
