Casa aïllada d'estil historicista de planta baixa i dues plantes amb jardí posterior. Construïda a mitjans del segle XIX. Destaca la composició volumètrica de les façanes, orientada a resoldre el desnivell del terreny. Cal esmentar que, tot i que la distribució de les façanes és desigual, estèticament s'ha volgut mantenir un mateix estil. La façana principal està disposada en sentit sud. Presenta una gran porta de fusta de color verd amb arc de mig punt apuntat, i a banda i banda un parell de finestres, també de mig punt i del mateix color. Al pis superior trobem la repetició de les mateixes finestres allargades, però ara destaquem que sobre la porta principal hi ha un balcó, també d'arc de mig punt, amb barana de ferro forjat senzill. Al pis superior trobem un finestró amb el mateix color i estil de les obertures anteriors. Terrassa amb barana d'inspiració neoclàssica i en un costat una mena de torre d'homenatge cantonera. El mur d'entrada presenta, a aquesta part davantera, una entrada de ferro forjat i una mena de garita coberta tota ella d'heura que en realitat és un dipòsit d'aigua. L'heura també es va fent senyora de part de la resta del mur.
A la façana posterior citarem que a la planta baixa hi ha una porxada amb accés al jardí de la casa, que a la primera planta hi ha un mirador, i que les finestres del pis superior són també de grans dimensions, de color verd, sense reixes, i amb les típiques persianes mallorquines.
A la façana est hi ha una senzilla porta de ferro reixada amb un arc fet amb totxanes que acompanya el camí fins a l'interior per una pendent força pronunciada. En aquesta façana i seguint el carrer cap amunt veurem fins a tres terrats a diferent nivell, els quals destaquen sobretot pel cantoner, per ser de formes arrodonides. Les característiques de les finestres són les habituals en aquesta edificació.
La façana oest és una repetició del ja vist a la resta de la casa, amb els arcs de mig punt, les finestres pintades de color verd, la motllura a la façana, i les persianes mallorquines.
El jardí, envoltat per un mur no gaire alt, és de grans dimensions i destaca per la varietat de plantes i arbres que hi podem trobar.
