Can Campaner
Rupit i Pruit

    Osona
    Plaça de l'Església - Pruit
    Emplaçament
    Al bell mig del nucli urbà de Pruit, al costat de l'església de Sant Andreu
    950 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.0425
    2.45543
    454930
    4654638
    Número de fitxa
    08901 - 173
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A01700019
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre una única finestra rectangular, amb els brancals bastits amb carreus, la llinda plana monolítica i l’ampit motllurat. Aquesta llinda està gravada amb la inscripció “A 20 DE SETEMBRE 1698 IOSEPH SALA R” i decorada amb el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina, i una creu patent a sota. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres geminades d’arc còncau deprimit, emmarcades amb carreus de pedra (tot i que reformades). La façana de tramuntana compta amb petites obertures rectangulars emmarcades en pedra.

    La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, amb fragments de maons i teules i disposada de forma irregular. La façana principal conserva en algunes parts restes del revestiment arrebossat i emblanquinat que cobria el parament. La façana de tramuntana deixa l’aparell de pedra vist.

    Altres noms relacionats amb l'edifici: la Cambreria.

    Segons la documentació consultada, l’edifici havia estat la seu de la rectoria de Pruit durant els segles XVI i XVII. Tenim notícia que l’any 1593, el nou rector va demanar finançament al bisbat per realitzar unes obres de rehabilitació a l’edifici, que també incloïen la construcció d’una escala i d’un forn de pa. Probablement a finals del segle XIX, la rectoria fou traslladada a l’edifici adossat a la façana de llevant de l’església de Sant Andreu.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 65.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació U00

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.

    SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 529-530, Apèndix documental: 129-130.