Can Boix
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'estil noucentista construïda a principi del segle XX.
És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos simètrics d'obertures, d'arc de mig punt amb arquivoltes en gradació a la planta baixa. Als pisos les finestres són d'arc carpanell insert dins un altre arc cec i emmarcat per una fina motllura en relleu i decoració vegetal a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut per mènsules i baranes de forja. Els del segon pis tenen una petita barana d'obra profusament decorada.
Entre les obertures dels pisos hi ha dues franges verticals que incorporen màscares entre motius vegetals i que podrien representar els rostres dels propietaris. Entre les dues hi ha unes inicials que no s'han pogut identificar. El nivell de forjat es posa de manifest exteriorment per un fris en relleu amb motius lobulats dins de cercles enllaçats entre sí.
El coronament està definit per una cornisa amb voladís sostingut per mènsules de motiu animal, sota del qual hi ha una cornisa dentada i un conjunt d'arcuacions cegues que descansen sobre màscares en relleu. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat als pisos i aplacat amb pedra a la planta baixa.
Història
El procés d’industrialització de Calella a partir dels darrers anys del segle XIX i l’eufòria econòmica de les primeres dècades del XX van ser els condicionants de la gran vitalitat constructiva que capgirà la fesomia urbana de Calella en el decurs d’aquells anys.
Al carrer de Jovara, entre el darrer terç segle XIX i principis del XX, es van construir diversos edificis senyorials, propietat d’industrials i burgesia de l’època.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.