Campana "Caritat" a l'església de Sant Pere Apòstol d'Òdena

Òdena

L'església ja disposava al segle XVIII del campanar que observem a les fotografies. Aquesta afirmació es corrobora amb la datació d'una campana fosa uns anys abans, concretament l'any 1698, i que per les seves dimensions necessitava ubicar-se en un campanar similar al que ja presidia l'església del castell, de característiques sòlides però molt austeres i de construcció de ben segur anterior a 1732. És la campana que encara avui es conserva i que en l'actualitat presideix el campanar actual de l'església parroquial de la Plaça Major. Posteriorment el creixement econòmic del XVIII es reflexa amb l'augment del número de campanes. Concretament tenim constància d'una campana que fou beneïda l'any 1797 pel rector d'aleshores, mossèn Joan Riambau, amb autorització del Bisbe de Vic, Francesc de Veyan i Mola, nascut a Tamarit de Llitera. Una altra campana fou beneïda uns anys després, concretament l'any 1814 pel mateix mossèn amb autorització del mateix Bisbe, segons constava a l'Arxiu Parroquial d'Òdena al llibre de "Documents del Curat y de la Obra" als folis 41 i 42, manuscrit que fou cremat en el decurs de la guerra civil espanyola. Les tres campanes estaven situades a les obertures de llevant, ponent i sud del campanar. Un cop superada la guerra civil, l'any 1942, les propietats parroquials del recinte del castell van passar a mans particulars i l'edifici de l'església fou enderrocat definitivament amb barrinades. Abans de veure caure la imatge imponent del campanar que presidia tota la contrada, el qual segons els informes de l'època es trobava encara en bones condicions, uns odenencs sensibles a la protecció del patrimoni històric havien recuperat una de les campanes que havia subsistit a la guerra -les altres dues, les corresponents a la datació més moderna van desaparèixer i van ser utilitzades per a la construcció de material bèl·lic-. Aquesta campana recuperada, la de 1698, que és la que observem avui en dia, fou col·locada en un primer moment a la façana de l'antiga Cooperativa que s'havia habilitat com a església provisional i, després, al campanar de l'actual església parroquial, edifici inaugurat el 1955.