Camí ramader II Santa Maria de Merlès

Berguedà
Sector sud, est i nord-est del terme municipal
Creua al terme municipal des de l'extrem sud fins al nord-est.
08255-210
Patrimoni immoble
Obra civil
Regular
L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són difícils de seguir.
Legal
Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries
Fàcil
Social
Pública
Generalitat de Catalunya. Dpt. d'Economia i Finances. Gran via corts catalanes, 635, 08010 Barcelona
Jordi Compte i Marta Homs

El camí ramader entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de Sant Miquel de Terradelles i es dirigeix cap a Coll de Pitxell que constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants i també feia d'hostal pels traginers del camí ral. El camí segueix carena amunt fins arribar a Sant Jordi de Lloberes que també era casa de parada, i continua per la carena, es passa pel serrat de Puig Gaiart, el qual es voreja per llevant i s'arriba a la carretera de Prats a Navàs. El camí continua, en direcció nord, per la banda oest de la carretera es puja el serrat dels Rellotges, es torna a creuar la carretera i es dirigeix a cal Samsó passant prop de la font de l'horta de cal Samsó. Des d'aquí i tornant a creuar la carretera es continua en direcció a Camprodon. Abans d'arribar a l'antic hostal de Camprodon es troba la pleta de l'alzina grossa de Camprodon, on els ramats hi podien fer parada. El camí continua en direcció a la Costa de la Cavalleria, passa per darrere la masia i s'enfila cap a la Serra de Degollats, casa de parada de pastors i ramats transhumants. Seguint en direcció nord per la carena es passa per les Canals del Riambau, una mica més endavant per l'oest de la gran masia de Teulats i s'arriba a la pleta de Colldellosa. El camí continua en direcció nord-est i arriba al collet de Sant Sebastià on es creua amb el camí ramader transversal (ruta IV). Segueix pel serrat de les Arnes i continua per la carena, passant pel costat de la cadira del Galceran, on deixa el terme municipal de Santa Maria de Merlès per entrar al de Lluçà, en direcció a la Pedra Dreta.

Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord.
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.

AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc.
AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc.
TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.