Camí de Rupit a Sant Martí de Querós
Rupit i Pruit

    Osona
    Carena del Vilar - Rupit
    Emplaçament
    A l'extrem de migdia del terme municipal de Rupit i Pruit
    638 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.96866
    2.46786
    455908
    4646434
    Número de fitxa
    08901 - 304
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Emboscat i parcialment desdibuixat.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00800014
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.

    Les coordenades són aproximades.

    Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.

    JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). El present d'un passat. Les Guilleries. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.

    TARRÉS I TURON, Josep (2005). "L'antiga xarxa de camins de les Guilleries". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. XLVI, p. 359.