El Vilar de Querós
Rupit i Pruit

    Osona
    Carena del Vilar - Rupit
    Emplaçament
    A l'extrem de migdia del terme municipal, pel camí de Montdois a Sant Martí de Querós
    767 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.97287
    2.46942
    456040
    4646900
    Número de fitxa
    08901 - 31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Tant l'interior com la part de migdia de la construcció estan completament enrunats.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23386
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00800013
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i enrunada situada al marge de ponent del camí. Tot i el seu mal estat de conservació (tot l'interior i la banda de migdia de la construcció estan enrunats) s'observa una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i té la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. L'interior conserva els forjats de fusta i els sostres embigats, tot i que enrunats. A l'extrem nord-oest de l'edifici es conserva el forn, amb la coberta de teula àrab enrunada. 

    La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.

    A uns 50 metres a ponent de l'edifici es conserva l'antic pou, de planta rectangular i bastit amb pedra.

    La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1553, on apareix mencionat un personatge anomenat "Joan Vilar de Caros" dins de la parròquia i terme de Sant Joan de Fàbregues. L’any 1814, el mas pertanyia a Pere Coma i Vilar. A mitjans del segle XIX, l’edifici era propietat de Pau Oliver i Margarida Vilar i centrava una gran hisenda formada també pel Gombau, can Palanques i la Casa Nova. Per tant, aquesta hisenda s'estenia per tot el quadrant nord-oriental de Querós, entre el Ter i Montdois. A mitjans del segle XX, aquesta gran propietat era de Jaume Carbonés, de Montdois. La construcció es troba deshabitada i en procés d’enrunament des dels anys 60 del segle XX.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M64.

    IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.

    LLACH I PALMADA, Emma; LLINÀS I POL, Joan. Els masos de la vall de Querós (Sant Hilari Sacalm, la Selva). Atri Cultura i Patrimoni, SLU [Inèdit], p. 22-23.