El jaciment se situa al nord-est del terme municipal, a tocar del límit amb Premià de Dalt i a 100 metres del santuari de la Mare de Déu de La Cisa, en una zona de forta pendent.
Es documenta a partir de les notícies de Marià Ribas (1952) que parla de vil·la romana amb sepultures d'incineració i sitges d'enterrament, al peu del camí de Sant Genís de Vilassar (Vilassar de Dalt) a Sant Pere de Premià (Premià de Dalt).
Estrada (1969) agafant la informació anterior senyala l'existència d'una vil·la romano imperial amb el número 168.
Marta Prevosti (1981) va poder consultar l'arxiu inèdit de Marià Ribas on en una nota del març de 1928 cita en aquest lloc la troballa de ceràmica comuna romana, àmfores, sigil·lades, dolia, opus testaceum, i tres fragments de llànties. Hi explica que a l'any 1936 hi va descobrir parets amb restes d'estuc i paviment. A quatre metres de distància, els fonaments d'una habitació (3,56 x 4,20 m) amb parets de mig metre de gruix, tallades per altres parets. També ens diu que hi va trobar 47 fragments de ceràmica d'ús comú, 7 d'olla feta a mà, 5 de sigil·lades amb relleus de fulles i línies puntejades, dos de llisos petits i dos de campaniana. Amb aquestes dades, per Prevosti es tracta d'una vil·la romana que data d'època republicana amb una pervivència fins el s. I aC.
