Bòbila Boatella o del Ravalet
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Necròpolis neolítica descoberta en els terrenys d'una bòbila, descoberta a principis de segle XX i situada en aquells moments als afores del nucli urbà. L'any 1903 es comencen a trobar restes materials, lloses, esquelets, material ceràmic amb motiu de l'extracció de terres pel funcionament de la bòbila, però no és fins l'any 1914 que s'hi intervé. Primer sota la direcció de Joaquim Folch i Torres i l'any 1917, sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere. El primer excava dos enterraments i el segon n'excava un tercer, que sumats als que es van malmetre sumen un total d'entre 12 i 14 individus, que corresponen a una cronologia que cal adscriure a la fàcies vallesana entre el V i el IV mil·lenni aC.
Es coneix amb els noms de: Necròpolis de Sant Genís de Vilassar, Necròpolis de la Bòbila Boatella o Necròpolis del Ravalet.
Història
L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915.
L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans.
Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). "Barcelona". A: Carta Arqueológica de España.Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178.
ÀLVAREZ, J. "El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu". Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar..
BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). "Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51". A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV.
BOSCH GIMPERA, P.(1915). "Necròpolis a Sant Genís de Vilassar". A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V.
BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI).
DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43.
DURAN i SANPERE, Agustí (1923). "Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar"; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona.
GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20.
LLEONART, R.(1977). "Vestigis de la civilització dels "Sepulcres de Fossa" al Maresme". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31.
LLONGUERAS, M. (1981). "Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya". A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167.
MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188.
MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Universitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29.
RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21.
RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). "La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña". Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24.
SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). "El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana". Ampurias. 4, pàg. 79.
SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). "Baetulo-Blanda,". A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13.
