Camalleres de Folgueroles
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Tradicional cantada de caramelles o camalleres, tal i com es coneixen a Folgueroles, celebrada el diumenge de la Pasqua florida o de Resurrecció. Es tracta d’una cantada matinal pels carrers del nucli urbà, on el grup de camallaires va cantant tant camalleres com corrandes. Les lletres de les cançons estan relacionades amb temes diversos com la Pasqua, les flors, l’alegria, la festa, la primavera... En general, la música es correspon amb una tonada ja coneguda, tocada amb diversos instruments musicals (flabiol, timbal, guitarra, acordió...). El trajecte finalitza al racó de mossèn Cinto, espai situat al costat de l’església parroquial de Santa Maria on, després de la missa del migdia, en Josep Casadevall i Sangles, conegut com en Carolino i emblemàtic cantador folguerolenc, va improvisant les famoses corrandes davant del públic aplegat. La resta del grup el recolça cantant la tornada que acompanya aquestes corrandes. Les corrandes es componen amb quartetes (quatre versos heptasíl·labs que rimen en els versos parells), amb una melodia heretada de les generacions folguerolenques precedents i tracten temes recurrents usant la sàtira i la crítica: qüestions polítiques tant nacionals com locals, temes sexuals, així com corrandes personalitzades i focalitzades en el públic assistent. Aquesta és la part més enginyosa i improvisada de la cantada. Mentre el grup canta la tornada, en Carolino va rumiant en la següent corranda: “Oidà oidà, ompliu-nos la cistella. Oidà, oidà, per poguer anar a brenar” (Roviró, 2010: 125).
Els homes del grup de camallaires solen anar vestits amb camisa blanca, faixa i armilla negra, barretina musca i espardenyes de set betes. Les dones porten camisa, armilla, espardenyes i faldilla florejada. El grup porta una cistella, on s’hi posen els ous i els euros que els folguerolencs van donant, i que després serviran per anar a fer un bon dinar. En algunes edicions, el grup portava el penó de l’Ateneu de Folgueroles i cantava una cançó amb la lletra del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, en el seu honor.
Les imatges han estat extretes de l’espai web de l’Ajuntament de Folgueroles.
Història
La primera referència escrita relacionada amb les camalleres de Folgueroles data de l’any 1953. Inicialment, el trajecte es feia tant pel nucli urbà com per les masies i les cantaven colles de joves sols o bé acompanyats per algún capellà del poble. Per aquest motiu, normalment es cantaven el dissabte, donat que el diumenge de Pasqua els capellans tenien que oficiar la missa. L’any 1968, després d’un temps sense celebrar-se, les camalleres foren recuperades pel grup Joventut Verdaguer i dirigides pel mestre del poble Ernest Morató. Fou en aquesta edició que en Josep Casadevall Carolino va començar a despuntar com a solista de corrandes improvisades. Es cantaven el diumenge de Pasqua tant a la plaça com a tots els carrers del poble i dels barris. El dilluns de Pasqua s’anaven a cantar a la Damunt després de la missa. El grup assajava les cançons i les acompanyaven amb diferents instruments musicals.
Bibliografia
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 288, 302-303.
ROVIRÓ, Xavier (2005). “El corrandista Josep Casadevall i Sangles Carolino”. Caramella. Revista de música i cultura popular, núm. 12, p. 16-20.
ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Les corrandes de camalleres”. Caramella. Revista de música i cultura popular, núm. 23, p. 124-127.
VILAMALA, Joan (2021a). “El fruit de les camalleres de Joventut Verdaguer”. La Falguera nº 54, p. 34-35.
