Cal Xino
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada composta per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta quadrangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la banda de tramuntana hi ha el volum auxiliar, que es correspon amb una garatge. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta, amb el mateix tipus d'obertures que hi ha a la casa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra que forma part de la pròpia obra de l'edifici.
Davant de la façana principal hi ha un lledoner força destacable i darrera del garatge, uns horts prou significatius.
Història
La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Tot i això, l'edifici fou reformat probablement a mitjans del segle XX durant un canvi de propietat. En origen, la masia s'abastia amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada damunt de la masia de ca l'Albert. El topònim prové dels carros que diuen queviures de Mataró a Granollers de nit, als quals s'anomena els xinos. Pel que sembla, el darrer masover que va viure a la masia robava les mercaderies d'aquests carros per pal·liar les dificultats econòmiques de la seva família.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). "L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen". Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.25/044.