Casa de pagès emplaçada al raval del Sellarès. Ha conservat molt parcialment la tipologia i volums originaris, ja que més de la meitat de l'edifici s'ha reformat o pràcticament reedificat amb una construcció de característiques totalment alienes a l'estil tradicional. El conjunt consta de dues construccions separades: una pallissa de dimensions força grans, a ponent, probablement la part arquitectònicament més interessant, i el cos residencial, a llevant. Aquest últim és una construcció amb planta en forma de L que té adossat un cobert més baix al costat nord. L'edifici es troba emplaçat a l'extrem d'un altiplà, en un terreny amb fort desnivell, de manera que al costat de ponent consta de tres nivells mentre que, a llevant, només té els dos superiors. Totes les façanes s'han arrebossat amb ciment i les obertures s'han refet completament, de manera que no ha quedat gens visible la part d'obra antiga que s'hagi pogut conservar. La façana de llevant compta amb dues amplies balconades.
Pel que fa a la pallissa, es tracta d'una construcció de planta rectangular però molt irregular, en part feta amb pedra i en part amb maó, cosa que deixa entreveure diferents fases constructives. Es troba sobre
un terreny terrassat amb marges de pedra seca, i pel costat de migdia té un nivell semisoterrani, amb diferents portes. Actualment la construcció es troba en estat molt precari.
Segons tradició oral, tot el subsòl de cal Xacó està ple de mines. També la masia propera de can Batlle té diverses galeries subterrànies. Sembla que el motiu és que hi buscaven carbó, ja que en aquesta zona es poden apreciar algunes betes d'aquest mineral.
