Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom.
Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos.
Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis
abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals.