Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic molí paperer de planta quadrangular i volum cúbic aterrassat, bastit el segle XVIII, encara que segurament sobre edificacions anteriors pertanyents al casal gòtic, també propietat, en aquell moment, dels marquesos de Llió. És de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb connexió amb el casal gòtic mitjançant un pas elevat posterior. Presenta la façana principal mirant cap el camí de Baix, amb una porta adovellada amb arc de mig punt. A la clau d'aquest arc es troba esculpit un escut quadrilobulat amb un personatge de tres quarts amb cuirassa i elm amb corona de marqués. Amb els braços sosté sengles banderes, una quadrada i l'altra queixalada. Aquest emblema va ser utilitzat com a marca d'aigua al paper produït pels Marquesos de Llió. La planta primera era on hi havia les dependències privades, amb una petita capelleta, avui desapareguda (TORRENTS ALEGRE, 1996b). En aquesta planta es troba un altre escut amb les armes dels marquesos de Llió, que abans es trobava a la façana, sobre la primera planta. Dins l'edifici es conserven mobles d'interès. La segona planta està completament voltada per finestres o miradors de l'assecador de paper. Al ràfec hi ha teules pintades. Junt a quatre molins més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ton del Pere), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila
També es coneix com el Molí de la Vila. El Sr. Ròmul Torrents va introduir el sistema de la màquina plana amb cilindres d'assecat mecànic al 1967, construint una fàbrica nova, però sense deixar de banda la producció de la màquina rodona que imitava el procés de fabricació antiga. D'aquesta manera van conviure els dos tipus de fabricació durant un temps (AMAT, 1990). La porta està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic amb el número 12138
Història
Molí construït pel marquès de Llió, tal com es demostra en l'escut que hi ha sobre la porta. Històricament conegut com Molí de la Vila o Molí de la Marquesa, Va ser adquirit per Josep Albet Quintana, per a tenir-hi la fàbrica, el qual al no tenir descendència va cedir les seves propietats al seu nebot Ròmul Torrents Albet (1876-1945). Aquest va néixer a Sant Julià de Vilatorta i de petit, va aprendre l'ofici de paperer al molí del seu oncle, a Gelida. Va començar a fer el paper a mà i, des de l'electricitat varen posar màquines i només es dedicaven a fer paper de filtre. Els seus fills van continuar amb el negoci. Actualment és domicili de la família (TORRENTS ALEGRE, 1996b).
Bibliografia
ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les guerres carlines. Sant Pere de Riudebitlles. Programa de Festa Major, 1996. AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) "Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles" dins de COROMINES, J.; RIBES, E. "Per al recull del noms de lloc de Catalunya", extret de "Mai enrera", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) "La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII". Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) "La història escrita en pedra: el casal-molí dels marquesos de Llió", Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles