La Vila

Sant Pere de Riudebitlles

Nucli antic i primitiu del poble. Presenta una estructura ovalada en forma d'ametlla, tancada en si mateixa, a la manera de les "viles closes". El perímetre es definiria de la següent manera: començant a la plaça de les Eres, agafaria els edificis al costat esquerre del c/ Montseny continuant pels del Camí de Baix, agafant les edificacions a les dues bandes del carrer a partir de les Basses de cal Ròmul i fins arribar al pont de l'Altra Banda sobre el riu de Bitlles. A partir, d'aquí pujaria pel curs del riu fins arribar al camí que baixa a la font del Quadres, englobant l'espai de la riba dreta del curs fluvial. Seguidament remuntaria per aquest camí i seguiria pel carrer de l'Hospital fins arribar al carrer del Trull, incloent els edificis que queden a l'esquerra i també el que fa cantonada pel cantó dret amb el carrer del Trull. Per aquest carrer, retornaria el perímetre a la plaça de les Eres, englobant l'edifici de l'Ajuntament. L'eix central de la vila estaria definit pels carrers Major i dels Còdols, els quals són els principals de la vila i encerclen la plaça de l'Església. Els del Call i de les Voltes són els secundaris que comuniquen entre si els vials principals i la plaça. (TORRENTS, 1993: 35) El nucli està sobre la terrassa quaternària del riu, en un terreny relativament pla amb cotes que varien entre els 250 i el 248 metres sobre el nivell del mar, encara que cau abruptament sobre el Bitlles. És possible que en aquest punt hi hagués un gual. Dins l'estructura urbana s'ha d'assenyalar que existeixen nombrosos edificis amb un cert caràcter, entre els quals hi ha alguns amb teules pintades en "dent de llop". Mereixen destacar-se, a més dels que tenen fitxa específica, els nomenats a continuació amb els trets més interessants: A cal Querol o Cal Xelòs, a la plaça de l'Església hi ha una escala de cargol digna de menció. Al carrer dels Quadres (abans dels Còdols o dels Codros) núm. 3, una porta adovellada amb la inscripció 1820. Al carrer de Baix, es troba, igualment, una porta adovellada de l'any 1598. A cal Borregaire, abans es recollien els pobres. Cal Mustafà es troba en ruïnes, encara que conserva una filera d'arcs carpanells. Ha desaparegut les Monges o cal Cavaller -antic casal de la família noble dels Olzinelles- i ha estat substituït per un edifici impersonal al centre de la vila. Al carrer dels Marquesos de Llió, darrera del casal, existeix un habitatge que conserva de manera inalterada una tipologia pròpia dels segles XVII-XVIII. Són interessants els passos coberts a diferents indrets de la vila: Voltes del Quirri, de cal Borregaire, de cal Ton del Pere, de cal Botifoll i el pas del Foradot (obert per sota cal Xerta per baixar a cal Carol). Uns altres elements dignes de menció són una arcuació de totxo a les plantes altes, la dualitat de portes de pedra de turó amb arcs de mig punt en alguns accessos a les cases i l'abundància de cellers als soterranis. Existeix al seu interior una xarxa de galeries/mines subterrànies que comunicaven diverses cases pels cellers, i que s'ha identificat com elements d'evacuació de la vila que formarien part del seu sistema defensiu passiu. Al present segle, aquests passadissos van ser usats per fer-hi passar les conduccions de clavegueram i aigua (TORRENTS, 1996). La Vila no destaca per la seva situació topogràfica, essent visible en la seva totalitat només des de punts elevats. Existeixen dues visions molt característiques. La primera és la que s'obté des de l'Altra Banda, presentant una façana dominada per l'arquitectura dels molins paperers, bàsicament, del segle XVIII. La segona, des de les elevacions del costat dret de la vall del riu, des d'on es veu en primer terme el conjunt urbà i al fons, la muntanya de Montserrat. Un element referencial el constitueix, el campanar, que serveix de fita des de gran part del terme. Si bé, es difícil d'obtenir una visió de conjunt, el passeig per l'interior de la Vila ofereix una gran sensació de calma i personalitat de la població.