Cal Ribalta
Sant Pere Sallavinera

    Anoia
    Nucli de la Fortesa
    722

    Coordenades:

    41.74697
    1.53784
    378427
    4622716
    Número de fitxa
    08189 - 77
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Any
    1760
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 6015
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002404900CG72D0001PO
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    Cal Ribalta és un gran casal situat al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. L'edifici d'origen medieval que ha sofert grans transformacions en època moderna i contemporània, destacant la gran reforma de 1760. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de celler, planta baixa, dos pisos i golfes. El frontis s'hi obren dos portals, el portal principal d'arc rebaixat i amb un picador de ferro amb l'any 1810 dóna pas al vestíbul, amb l'escala d'accés al primer pis. El vestíbul conserva l'enllosat de pedres i una premsa amb l'any 1831 gravat a la biga del banc juntament amb el cup. Des del vestíbul també s'accedeix al celler amb coberta de volta de canó encofrada amb guix. Damunt la porta principal s'hi obren dues finestres amb emmarcades amb pedra ben escairada i ampit. A la banda dreta de la façana principal s'hi obre el segon portal que comunica amb una sortida exterior per la banda de llevant. A l'alçada del primer pis, durant la reforma de 1760, s'hi afegir una galeria amb dos arcs de mig punt. L'accés aquest espai es dur a terme des de la sala principal del primer pis mitjançant dos finestrals rectangulars, un dels qual té gravat l'any 1760 a la llinda de pedra.
    La banda dreta de la façana de llevant va ser objecte de reformes a la dècada de 1980 amb l'obertura d'una gran porta sobre la qual hi ha l'escut de Barcelona i un espai enjardinat amb diferents elements de pedra. Tots aquests elements, foren traslladats de la caserna de Tàrrega, d'on prové la família Ribalta. La resta de la façana conserva la simetria del segle XVIII. A la planta baixa s'hi obre un arc de passatge que travessa d'est a oest. A l'alçada del primer pis s'hi obren quatre balcons amb voladís amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. A nivell del segon pis tres balcons amb volandera amb les cantonades arrodonides i barana de ferro i una petita finestra i finalment a nivell de les golfes tres finestres de ventilació de petites dimensions.
    Del primer pis en destaquen diverses portes de fusta treballades amb motius florals excepte una que presenta la iconografia de la Maria i una Corona de Bisbe, estança reservada pel bisbe. Aquestes portes antigament es trobaven situades a les estances del segon pis.

    Segons la documentació, al segle XVII, la família Ribalta era l'encarregada de mantenir en bon estat la capella de Sant Joan de la Fortesa.

    AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.
    AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.