Església Sant Joan de la Fortesa
Sant Pere Sallavinera

    Anoia
    Nucli de la Fortesa
    717

    Coordenades:

    41.74669
    1.53797
    378438
    4622685
    Número de fitxa
    08189 - 78
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Restaurada 2000
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 6016
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    L'església de Sant Joan es troba situada al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntalada per l'interior i l'exterior a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament adossat a la façana de migjorn hi havia una capella i una sagristia. Aquest espai fou reformat l'any 2000 i actualment hi ha un petit altar amb la imatge de la Mare de Déu del Roser i espai pels feligresos. Ambdós espais estan units per un arc de mig punt adovellat. A la zona del presbiteri hi ha l'altar amb les imatges escultòriques de Sant Joan i Sant Isidre i una petita finestra d'arc de mig punt a la paret de llevant. A la part central de la nau hi havia l'entrada a una cripta o sala subterrània, actualment tapiada amb les rajoles del paviment actual.
    La façana principal de l'església és de pedra irregular i argamassa. s'hi obre la porta d'accés i una petita finestra sobre la qual s'hi alça un campanar d'espardenya doble amb una campana de bronze encarregada per la família Bosch i Ribalta.
    La façana de tramuntana conserva un finestra d'arc de mig punt, possiblement de l'església primigènia.

    Abans de la restauració efectuada l'any 2000 a l'entrada de l'església hi havia un petit cor.

    Malgrat es desconeix el moment en que fou bastida la primitiva església es creu que podria datar del segle XIII, atès que les primeres referències documentals del nucli de la Fortesa daten de l'any 1282.
    El primitiu edifici fou refet al segle XVII, quan la família Ribalta n'era l'encarregada del seu manteniment.

    AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.
    AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.
    GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín