Cal Pallejà
Montgat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casal de planta rectangular que es troba situat enmig d'una finca senyorial. El volum té tres crugies, a les quals s'han afegit dos cossos laterals de dos nivells d'alçat, de les mateixes característiques que el principal. El volum central consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana, habilitada com a terrassa transitable. A banda i banda de la crugia central hi arrenquen dos pilars amb relleu i capitells d'ordre corinti. Com a remat trobem un frontó d'estil clàssic, que incorpora un escut al centre. L'edifici es troba coronat amb una cornisa composta i una balustrada, amb grups escultòrics a les cantonades. Les obertures són d'arc pla i frontó circular al primer pis, d'arc escarser al segon pis i d'arc de mig punt als cossos laterals. Aquest mateix esquema compositiu, marcat per una notable simetria, es repeteix a la façana posterior. La finca es troba delimitada per un mur i una reixa d'estil romàntic.
L'escut heràldic del frontó va ser incorporat en la reforma de mitjans del segle XX, pel que no s'acull a la protecció del decret 571/1963.
Història
La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. D'aquest període data el frontó amb pilars d'ordre corinti de la façana principal, així com les galeries, els balcons amb balustrada i les obertures clàssiques. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per la reina Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies en mans de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.
Bibliografia
CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. www.chimisanas.cat
