Cal Morera II
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En una petita elevació, enmig d'una abundant vegetació arbustiva, es van identificar restes de murs de pedra seca, amb filades disposades de manera irregular que conformen una estructura de planta indeterminada i difícil funcionalitat, que podria ser d'hàbitat o defensiva. A prop, es van recollir en superfície uns quants fragments informes de ceràmica a torn grisa medieval, sobretot recipients de perfil obert i globular amb decoracions incises a base de simples línies rectilínies i horitzontals, de boca circular amb vores sortides de llavi arrodonit que cronològicament se situen entre els segles XII i XIII. Per l'estructura del turonet o elevació, es pot pensar que podria ser artificial i amagar les restes d'una torre o una altra construcció en runes. També s'hi han apreciat alguns fragments ceràmics del tipus "dolium" o grans recipients.
A uns 200-300 metres a l'oest d'aquest lloc, s'han trobat restes d'ossos humans en un terraplè sense reconèixer cap tipus de caixa de lloses, però sí els elements mínims per identificar una petita necròpolis.
Història
El jaciment va ser descobert el 14 de setembre del 1980 per membres de la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En el decurs de la visita al lloc per incorporar-lo a la Carta Arqueològica del municipi, es van localitzar i recollir alguns trossos de ceràmica medieval, que es van dipositar als magatzems de la Secció d'Arqueologia del CECI, i es van identificar les restes d'una edificació que, tenint en compte la fragilitat i poca entitat que presenta, es fa difícil atorgar-li una funcionalitat i cronologia concretes, tot i que per als redactors de la carta, podria tractar-se d'una torre o d'un petit assentament militar. Cal indicar a més a més que, a uns 300 metres a ponent d'aquest lloc, es van recuperar restes òssies humanes disperses i fora de context. Encara que podrien relacionar-se amb una petita necròpolis familiar aïllada, s'ha de dir que en el decurs de la visita del setembre del 2012 per la redacció de l'Inventari del Patrimoni no ha estat possible identificar-ne cap altre fragment.