Cal Molsa
Capolat

    Berguedà
    Es troba en una balma situada a l'antiga parròquia de Sant Quintí Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat.
    Emplaçament
    Al costat d'un camí que s'agafa prop de les antenes del Cap de Plans.

    Coordenades:

    42.06987
    1.69888
    392361
    4658353
    Número de fitxa
    08045 - 37
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Els murs de l'antiga casa estan bastant degradats i en alguns està creixent vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08131A013000270001IK
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Cal Molsa és un habitatge edificat en una balma aprofitant fins a uns 40 metres de visera. Es poden identificar restes de diferents murs amb una amplada entre 40 i 60 cm, fets de pedres desbastades i lloses unides amb fang i amb morter de calç. S'identifiquen quatre àmbits diferents, alguns dels quals tenen envans de divisió interna. Una mica apartat es pot veure un cos massís més petit que les altres estructures que podria haver sigut el forn de pa. La roca que es troba sobre de les dues habitacions situades al costat nord del forn està plana de sutge, cosa que indica que en aquests espais hi havia l'habitatge. Les estructures situades al sud del forn, en canvi, podrien haver estat destinades al bestiar. L'alçada disponible entre el terra i la roca de la balma oscil·la entre un i tres metres. 

    La primera menció documental que tenim de Cal Molsa és del 1865. En aquest document apareix entre les propietats que Josep Santaeulària i Casals hereta del seu pare. És esmentada com una "choza" o balma agregada a cal Bertran (ACB. Notarials. Domènec Coromines, 1865. Pàg. 299). Només apareix en un altre document, de 1877 pel que sabem que seguia en possessió de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Domènec Coromines, 1877. Pàg. 754).

    Les característiques constructives de l'edifici coincideixen amb les documentals. Les estructures semblen una construcció uniforme del segle XIX.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.