Cal Manau
Saldes

    Berguedà
    Maçaners. Veïnat de Molers. 08697 SALDES

    Coordenades:

    42.23319
    1.76085
    397751
    4676411
    Número de fitxa
    08190-89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Regular
    Tot i que la casa està habitada, la imatge exterior és d'abandó.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00229
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Masia d'estructura irregular fruit de la unió de diferents coberts a l'edifici principal. Està en una zona de fort desnivell del terreny, de manera que l'accés queda més avall que la resta d'habitatges del nucli. La casa principal és de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Construïda amb lloses de pedra, seguint la tipologia de les cases de Molers. La planta baixa, que era la zona destinada al bestiar, diposa d'àmplies portes amb llinda de fusta. La casa aprofita part de la roca natural, de manera que un dels coberts el paviment és la mateixa roca. Té un safareig que recull l'aigua d'una font.

    Davant la casa hi ha un cobert que pertany a cal Maineder.

    Tot i que no sabem a quina de les cases documentades correspon aquesta degut al canvi de noms, es tracta d'una edificació corresponent al segle XV o anterior. El lloc de Molers formava part del terme del castell de Saldes i era de la jurisdicció dels barons de Pinós. L'any 1311 el lloc i la casa de Molers eren de Ramon de Vila de Lillet que el subinfeudà a Berenguer de Fígols. Degut a la crisis demogràfica de la Baixa Edat Mitjana el lloc es despoblà i l'any 1632 l'església encara estava abandonada. Les masies del lloc les trobem documentades ja al segle XV. El mas Grifé de Molers, documentat el 1491 quan va morir Margarida Larigós de Maçaners, el seu marit, Pere Cazo àlies Gavax, podia quedar-se al mas fins a recuperar les 5 lliures que Margarida li havia deixat en testament, fet que mostra la pobresa d'aquest mas. El 1397 està documentat el mas Prat de Molers, el 1322 el mas Bover de Molers, el mas Guillemas també al segle XV (TOUS, 1985). Al fogatge de 1497 Molers està fogatjat junt amb Maçaners, igual que al de 1553, per la qual cosa no podem extreure les cases que hi havia, tot i que segurament serien les mateixes quatre que hi ha a l'actualitat.

    AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.