Cal Futra I
Òdena

    Anoia
    Camí de Cal Brunet, PK 0,300
    Emplaçament
    Camps d'oliveres a uns 200 metres al sud de Cal Futra

    Coordenades:

    41.63473
    1.64624
    387245
    4610107
    Número de fitxa
    08143 - 296
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Dolent
    Camps de conreu
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 3017
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08142A00600007
    Autoria de la fitxa
    Lluís Pedraza i Jordana

    Petit lloc de talla de sílex situat a uns 20 metres al NO del Collet de la Vinya de Cal Tió, en un camp de conreu d'oliveres, al peu del camí, a uns 150 metres a ponent de Cal Futra, sense poder distingir cap mena d'indici de construcció.
    Els materials arqueològics del Bronze Final (peces de fons pla i vores amb llavis bisellats) apareixen dispersos tant al peu del camí com en els marges del camp de conreu d'oliveres, en una superfície no gaire extensa. Cal destacar la presència de restes d'indústria lítica sobre sílex, material estrany a la zona. Tan sols aparegueren esquerdills i ascles (rebuig de la talla), sense localitzar cap nòdul, ni cap nucli, ni cap percussor. Això fa pensar en l'abastiment de les necessitats d'un hàbitat temporal que va treballar amb sílex de poca qualitat en un curt espai de temps. En vàries de les peces es pot apreciar el bulb i el punt de percussió. De tots els elements recollits tan sols hi ha una fulla amb escotadura, la resta són ascles i rebuig de talla.

    El jaciment va ser descobert el gener del 1983 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la revisió de la Carta Arqueològica, el 1991, i en d'altres i repetides visites al jaciment, s'han recollit habitualment fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final, que es conserven als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. En la visita del maig del 2012en motiu de l'Inventari del Patrimoni es van identificar uns quants fragments dispersos de rebuig de talla de sílex a prop dels marges que delimitaven les feixes de les plantacions d'oliveres.