Can Cornet
Òdena

    Anoia
    Camí de Can Cornet a l'Espelt, PK 0,500
    Emplaçament
    Turó emboscat a ponent de l'Espelt, al peu i a l'esq. del camí de Cal Cornet 100 m abans de la casa

    Coordenades:

    41.60558
    1.5788
    381574
    4606961
    Número de fitxa
    08143 - 297
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Ibèric
    Estat de conservació
    Dolent
    Camps de conreu
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 3018
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08142A01000021
    Autoria de la fitxa
    Lluís Pedraza i Jordana

    En un petit turó al peu i a la dreta del camí que de l' Espelt mena a cal Cornet, just passat el trencall per anar a ca l' Ajut, en un context de bosc de pins i petits camps d'oliveres durant la redacció de la carta arqueològica del 1984 i en la posterior revisió del 1991, es va localitzar en tota l'àrea del jaciment una gran concentració de fragments de ceràmica d'època ibèrica (comuna oxidada, àmfores, olles globulars i gerres bitroncocòniques de ceràmica grisa emporitana) i alguns exemplars inclassificables de ceràmica Campaniana. Si bé no s'ha pogut trobar cap mena d'indici de construcció corresponent a l'hàbitat d'època ibèrica, per contra es van identificar uns quants marges de pedra seca i altres estructures retallades a la roca que podrien correspondre a un petit assentament medieval, del qual n'és testimoni l'aparició de ceràmiques medievals, principalment peces molt grolleres, de cuita poc acurada i usos relacionats amb la cuina i l'emmagatzematge. Cal remarcar la total absència de ceràmica romana al jaciment.
    Durant la visita al lloc l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de dos assentaments, un dels quals correspondria a l'època ibèrica i del que, a part de les restes ceràmiques, no queda cap tipus d'estructura, al menys visible. L'altre correspondria a l'època medieval, al qual possiblement pertanyin uns petits murs de pedra seca i les estructures excavades a la roca, junt amb diversos fragments de ceràmica grisa.

    El jaciment va ser descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, no es van apreciar restes constructives associades a l'època ibèrica, però sí una sèrie de murs i estructures excavades a la roca que podrien tenir a veure amb un petit lloc d'habitació medieval. En visites posteriors al jaciment, inclosa la revisió de la Carta Arqueològica del 1991, s'han recollit habitualment fragments de ceràmica ibèrica i medieval, que es conserven als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. Cal dir, també, que entre el 3 i el 14 d'octubre del 2005 es va efectuar un seguiment arqueològic de les obres de construcció del projecte d'abastament d'aigua des de l'embassament de la Llosa del Cavall a Igualada, a càrrec de l'empresa CODEX i dirigit per Cristina Benet. Es van localitzar alguns fragments de ceràmica d'època ibèrica concentrats sobretot al nord del camí de Cal Cornet, a prop del turó situat a uns cent metres abans d'arribar a la casa.

    BENET, Cristina; ROIG, J. (2005). Memòria de la intervenció arqueològica al sistema de proveïment des de la Llosa del Cavall. Tram de Calaf fins a Igualada. Els Prats de Rei, Veciana, Copons, Jorba, Rubió, Òdena i Igualada (Anoia).
    JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): "La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió", Estrat revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61-82.
    MALUQUER DE MOTES, J. [ET ALII] (1982). Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica al Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona.