Cadena del Mallol
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment està situat en una zona de xaragalls i bosc de pins que hi ha en el vessant est de la Cadena del Mallol, just per sota d'un camí que comunica dos camps. No s'hi ha apreciat cap tipus d'estructura ni resta constructiva. En una àrea de 100 m a la banda de l'antic camí que anava de Can Sant Sebastià a Can Macià es recolliren en superfície fragments força significatius de ceràmiques corresponents a dos períodes ben diferenciats, el Bronze final (1000-800 aC) i l'època medieval (segle XII).
La ceràmica recuperada corresponent al Bronze final II són peces de fons pla i grans vasos de vores rectes o lleugerament arrodonides, nanses de mugrons horitzontals ovalats i decoracions a base de línies inclinades, acanalats o cordons llisos o impresos de secció triangular. D'aquest període cal destacar tres fragments (dos de la vora i un de la paret) d'una peça ovoide segurament, de vora arrodonida; tota la peça possiblement aniria decorada amb amples acanalats horitzontals que es conserven en els tres trossos, molt significatius. La superfície és poc cuidada i de color clar, amb abundós i irregular desgreixant de quars. Correspondria a un gran vas per guardar provisions, puix el diàmetre de la boca és molt pronunciat i el gruix de les parets passa del centímetre; un fragment d'una vora bisellada amb desgreixant de quars; i un fragment de paret amb un mugró horitzontal ovalat, amb abundós i irregular desgreixant de quars.
No gaire lluny, es troben altres fragments de ceràmica de filiació medieval, principalment recipients de perfil globular i vores sortints, de cuita ben acurada, amb desgreixant de quars i mica, amb bases diferenciades i fons convex, sense decoració i usos relacionats amb la cuina (formes obertes i globulars) i l'emmagatzematge, encara que també n'apareixen amb els mateixos tipus i formes, però de color vermellós i marró. Les seves característiques tipològiques ubiquen cronològicament aquestes peces al segle XII car no surten ceràmiques amb vernís ni vidriades.
L'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es pogué observar que l'erosió estava deixant al descobert un petit mur de pedra seca, al costat del qual apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. Això fa pensar que en aquest lloc hi deuria haver algun tipus d'estructura, possiblement un hàbitat altmedieval.
Història
El jaciment va ser descobert el 25 de març del 1984 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Els materials arqueològics recollits es van dipositar als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. En el decurs de la revisió de la Carta Arqueològica, el 1991, es va identificar un petit mur de pedra seca, que va fer pensar en la possibilitat d'un hàbitat altmedieval. En les visites actuals (maig i juliol del 2012), s'ha constatat però la pràctica degradació de l'estació arqueològica, profundament afectada per les obres de construcció de la carretera C-37 (d'Igualada a Manresa) i els moviments de terra efectuats per urbanitzar els vials d'accés i els desguassos que s'hi associen.