Cal Flor
L'Estany

    Moianès
    Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2
    875

    Coordenades:

    41.86942
    2.11184
    426294
    4635660
    Número de fitxa
    08079 - 125
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6459010DG2365N
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris.
    El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis.

    Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis.

    Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos.
    La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.

    RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.