Plafons ceràmics del Via Crucis
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV.
Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament).
Als moments del Via Crucis se'ls anomena "estacions" i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:
Primera estació: Jesús és condemnat a mort
Segona estació: Jesús porta la creu a coll
Tercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creu
Quarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge Maria
Cinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu
Sisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera icona
Setena estació: Jesús cau per segona vegada a terra
Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem
Novena estació: Jesús cau per tercera vegada a terra
Desena estació: Jesús és despullat dels seus vestits
Onzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)
Dotzena estació: Jesús mor en la creu
Tretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)
Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament)
Història
El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats.
