Ca l'Umbert
Montgat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular que es troba situada entre una zona agrícola, l'autopista i blocs de pisos. Està formada per diversos cossos, entre els quals destaca una torre de defensa de planta quadrangular que sobresurt per la façana de xaloc. Aquesta té tres nivells d'alçat i la coberta d'una sola vessant, que probablement respon a una reforma. Cadascun dels nivells de la façana de gregal s'obre amb una finestra, essent les dues superiors de pedra carejada amb troneres inferiors. El cos central de la masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba obert amb un portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha el pedrís. La resta de les obertures de la casa són arrebossades, algunes ampliades modernament. El tercer cos es troba situat a gregal, consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En aquesta façana i la posterior hi ha adossat un annex, que al seu temps té adossada una bassa de notables dimensions. El ràfec de la casa es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Com a tractament exterior manté l'arrebossat de color terrós.
Només és BCIN la Torre de guaita, no la casa.
Història
La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Tot i l'existència de construccions defensives en aquest període, no serà fins al segle XVI quan s'estructurarà una xarxa defensiva de la costa. Un gran nombre de masies es començà a construir amb torre de guaita, com és el cas de Ca n'Umbert. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. El llinatge dels Umbert es troba documentat del segon terç del segle XIV, en motiu del casament de Bernat Umbert. Tanmateix, el mas de Ca l'Umbert que coneixem actualment no serà construït fins al segle XVI. El llinatge s'ha mantingut fins als nostres dies, tot i que el nom es va perdre en la pubilla que actualment n'és propietària.
Bibliografia
BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. www.chimisanas.cat http://www.xtec.net
