Torre de ca l'Alsina

Montgat

La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es començà a estructurar una xarxa defensiva de la costa, pel que va ser habitual la construcció de torres de vigilància associades al mas o bé aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. L'emplaçament de Can Alsina a peu de platja fa pensar en que aquest sistema defensiu podia estar relacionat amb la força del cim del turó. Cal afegir que des de Ca n'Alsina s'havia abastat d'aigua el castell, així com s'havien fet càrrec de la seva capella. La torre és el darrer vestigi de Ca n'Alsina, una masia probablement bastida al segle XV que fou enderrocada durant l'últim terç del segle XX per obrir el passeig marítim. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia.