Torre de ca l'Alsina
Montgat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre de guaita aïllada que originalment es trobava adossada per la façana de ponent a la masia desapareguda de Ca n'Alsina. És de planta absidial i consta de tres nivells d'alçat, oberts al primer i segon pis amb una finestra de pedra carejada. S'hi accedia per la façana de tramuntana, per una portella situada a nivell del primer pis. Tant a sobre d'aquesta com de les finestres de ponent hi ha les restes d'un matacà de pedra. Més endavant, s'hi afegí una porta d'arc ceràmic a la façana de sol ixent. Els angles cantoners es troben acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. L'acabat exterior és de pedra vista, excepte un tram del primer pis, que conserva l'arrebossat.
A prop de la torre hi ha un plafó informatiu sobre la seva història i la del castell i església del Turó de Montgat, actualment desapareguts.
Història
La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es començà a estructurar una xarxa defensiva de la costa, pel que va ser habitual la construcció de torres de vigilància associades al mas o bé aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. L'emplaçament de Can Alsina a peu de platja fa pensar en que aquest sistema defensiu podia estar relacionat amb la força del cim del turó. Cal afegir que des de Ca n'Alsina s'havia abastat d'aigua el castell, així com s'havien fet càrrec de la seva capella. La torre és el darrer vestigi de Ca n'Alsina, una masia probablement bastida al segle XV que fou enderrocada durant l'últim terç del segle XX per obrir el passeig marítim. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia.
Bibliografia
BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. www.chimisanas.cat