Sant Joan Baptista Montgat

Maresme
C. de l'església, 66

Coordenades:

41.46729
2.28186
440032
4590882
08126-3
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Historicista
XIX
1816
Josep Simó i Fontcuberta
Bo
Legal
BCIL (núm. CPCC 671)
IPA 8725
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona
Marta Lloret Blackburn

Església parroquial de planta rectangular que es troba situada en un entorn urbà. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal s'obre amb un portal d'arc de mig punt dentat i flanquejat amb columnes de capitells esculpits. Centrada a la façana i separada del portal per una motllura senzilla hi ha una gran rosassa amb vitralls, que té com a motiu central l'escut de Montgat. Rematen la façana les arcuacions cegues amb pilastres de les mateixes característiques que les del portal. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta. El campanar de planta quadrangular sobresurt de la coberta amb tres nivells d'alçat, el segon dels quals es troba obert en totes les cares per arcs de mig punt, dins del qual hi ha les campanes. El nivell superior consta de dos rellotges, un orientat a ponent i l'altre a sol ixent. Com a remat té una estructura cònica de ferro forjat amb dues campanes i un parallamps superior. L'acabat exterior de l'església és arrebossat i pintat a la façana principal, i la resta amb el paredat vist. L'església comunica amb la rectoria, que es troba adossada a la façana de garbí. Cal afegir que es troba construïda salvant un desnivell d'uns deu metres entre la façana principal i posterior.

Consta d'un rellotge de sol que està inclòs dins de l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans.

La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816, si bé l'advocació al sant data dels voltants del segle XV. Aquesta es correspon amb la de la desapareguda església de Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que es trobava al cim del Turó de Montgat, propera al castell. En un primer moment, la nova església estava consagrada a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan. Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Tanmateix, les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el 1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van beneir les noves campanes i fins el 1956 que es construïren l'altar i el retaule. La maquinària del rellotge es va automatitzar cap al 1974. Les restes de l'antic es poden contemplar a la biblioteca municipal.

CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. http://www.telefonica.net/web2/chimisanas http://www.gnomonica.cat