Ca l'Agutzil
Fogars de la Selva

    Polígon 12 Parcel·la 7
    Emplaçament
    Veïnat de la Vall de Ramió
    81

    Coordenades:

    41.71365
    2.61099
    467639
    4618057
    Número de fitxa
    08082 - 131
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Ha estat molt reformada.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001814700DG61H0001RD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Ca l’Agutzil és una petita casa als quatre vents situada a tocar de la rectoria i de l’església de Ramió, a la riba dreta de la riera de Ramió.

    És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent.  A la façana sud, s’adossa un cos de planta baixa que fa les funcions de terrassa a la planta pis. Un altre petit cos, s’adossa a la façana nord. Tota l’edificació ha estat recoberta de pedra camuflant la tècnica constructiva original.

    També es coneix com Hostal de Ramió perquè feia les funcions d’hostal i d’estanc. En el llit de corrent d’aigua de la mateixa riera hi havia un gorg anomenat Gorg de ca l’Agutzil, molt abundant de peixos.

    Fins als anys 50 del passat segle, els propietaris de Ca l’Agutzil treballaven les poques terres del mas, feien jornals al bosc i tenien estanc i hostal a la casa. Venien vi, tabac, espelmes, sabó, carbur i altres articles als bosquerols de les rodalies. Els diumenges a la tarda hi anaven a fer el got de vi i la partida de cartes; jugaven a la manilla, al burro, el truc o el cau.

    Per la Festa Major i del Roser se’n cuidaven dels estants de la beguda i les llaminadures, al costat de l’envelat.

    En el cens de 1862 consta Josep Dalmau i Fornés com a propietari, que mor solter l’any 1875 als cinquanta-nou anys. Hi declara una quartera i vint quartans de secà, set quartans de vinya, quatre quartans d’erm i la casa.

    En el padró de l’any 1889, el propietari és Antoni Bonet i Pasqual. Hi viu amb Teresa Sala, la seva esposa, i la Victòria i l’Isidre, els seus fills.

    Seguint els censos parroquials trobem que de 1905 a 1914 hi viuen Antoni Bonet Pasqual, l’avi, amb els joves Isidre Bonet Sala i Joaquima Serra, i els fills d’aquests, Antoni, Francesc i Pere.

    De l’any 1915 al 1924, continuen Antoni Bonet Pasqual, avi; Isidre Bonet i Joaquima Serra, els joves, amb els seus fills Antoni, Pere, Àngela i Josep.

    De 1928 a 1932 hi consten Josep Riera i Canaletes i Carme Bayés Surós. Aquesta darrer hi continua figurant els anys 1945 i 1946.

    A principis dels anys cinquanta, compren el mas en Pere Cantal i la Carme Cortina, que hi viuran amb els seus fills Eusebi i Pepita. Venien de Can Salomó de Gaserans.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.