Can Marc
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada al vessant esquerre de la Riera de Ramió, a l’alçada de l’església de Sant Andreu de Ramió. Es tracta d’una construcció d’època moderna, possiblement de finals del segle XVIII, destinada a masoveria o habitatge de parcers.
És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. El cos dret correspondria als antics estables i el sòl es troba més baix, ja que el terreny fa un cert desnivell. Un contrafort a la façana de llevant serveix per apuntalar la construcció en la part de més desnivell. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’acabament de la coberta és en forma de petit ràfec. No hi ha cap element destacables a la façana des d’un punt de vista ornamental. Una marquesina d’obra protegeix la porta d’accés. Davant seu s’aixeca una petita terrassa anivellada i enrajolada de factura moderna. Havia tingut un rellotge de sol que no es conserva.
Havia estat escola d’infants de Ramió durant molts anys. Algunes classes es feien a l’aire lliure, sota un pi que encara es conserva i que durant uns anys va ser punt de rencontre d’antics alumnes que recordaven amb especial emoció aquelles lliçons sota el pi.
Història
El bateig de Caterina Pagès i Negre, filla de Josep i de Rosa, l’any 1792 és la primera dada documental sobre aquesta casa, quan diu “essent habitants en la casa d’en March”.
L’any 1849, els propietaris eren Vicenç Cama i Rosa March. En el cadastre de 1862 hi consta el fill d’ells, Antoni cama i March, com a propietari.
En el padró de 1889 el propietari és Miquel Cama i Casas. Hi són empadronats una família de la Seu d’Urgell: Francesc Pol i Tomasa Sansa; amb els seus fills, Joan i Dolors. En Francesc era comerciant i la Tomasa fou la mestra de Ramió durant tretze anys, fins l’any 1892.
Pels censos parroquials sabem que el 1905 i 1906 hi vivien el matrimoni Jaume Pujol i Dolors Cama (filla de la mestra); amb els seus fills Josepa i Jaume. També hi consta Josep Balcells i Montré, però no s’indica si n’era el mestre o no. De 1907 a 1914 hi viu Pere Sala i Sastre i Carolina Vila, la seva esposa; amb la filla Teresa. Roser Camallonga i Paulina Camallonga hi figuren com a mestres.
De 1928 a 1932 hi consten el matrimoni format per Manuel Jalmar i Ramilians i Maria Gili i Gibert, que n’és la mestra.
Entre 1945 i 1946 hi viu Joan Cantal i Quer com a majordom, mentre que la mestra s’hi desplaça cada dia des d’Hostalric.
La primera mestra documentada nomenada en un ple de l’Ajuntament de l’any 1902 és Perfecta Lasierra i Lafuente. L’any 1904 és nomenada Maria Pilar Colominas i Gallostra; que vivia a Can Forn. Abans d’acabar el curs renuncia i la plaça queda vacant. El curs següent hi trobem a la Maria Pilar Gil Gilbert, que resideix temporalment a Can Forn. L'any 1908 ho és Mercè Andrés Placer. A partir de 1910, Roser Camallonga i Paulina Camallonga, ja consta que viuen a la casa. Als anys vint del segle passat la titular torna a ser Maria Pilar Gil Gilbert, que havia estat fent de mestre a Grions. Poc abans de la guerra es posa malalta i la substitueix el seu marit, Manuel Jalmar Remilans.
Després de la GUerra Civil se succeïren Elisa Regí, de Rubí, fins el 1944 i Eulàlia Pujolar, d’Hostalric, fins el 1954. L’Eulàlia anava i tornava cada dia d’Hostalric. A la casa hi vivia en Joan Cantal. A partir de 1954 hi torna Elisa Regí durant tres cursos. Vivia a Can Riereta. Altres noms que recorda la gent recollits en el llibre de Vilà i Fugaroles (2007) són Felisa Ortega, Carolina i Joaquima.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
