Ca la Marcelina Sant Salvador de Guardiola

Bages
Carrer Rosa d'Abril (nucli urbà de Guardiola)
350

Coordenades:

41.67653
1.76428
397143
4614600
08098-272
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
Contemporani
XVIII-XX
Regular
Restes de la casa antiga mal conservades i malmeses.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
7248004CG9174N0001HB
Jordi Piñero Subirana

Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, de la qual exteriorment no han quedat gairebé vestigis de la construcció originària, però que conserva algunes parts interessants a l'interior. Es tracta d'una construcció adossada per ponent a una altra casa de nova construcció. La casa és de planta irregular i consta de quatre nivells. Exteriorment el mur originari és visible en part pel costat sud-oest i per la part posterior, mentre que per la façana sud-est la casa ha estat eixamplada. En el que antigament era un mur exterior (avui dins de la casa) es conserva una finestra que els antics estadants anomenaven "de festejar". Segons diuen, la noia de la casa hi rebia els possibles pretendents, que s'havien de quedar a fora i en una posició més baixa. Al nivell semisoterrani la casa conserva el celler, amb les seves bótes i un forn de pa. També es conserva l'antiga porta principal de la casa, amb una llinda de pedra que té gravades unes tisores de sastre.

Llinda amb tisores gravades al soterrani: 1786.
Restes d'una antiga llinda amb inscripcions: "[ANGEL] PUIG FEU FER LA PRESENT OBRA".
Informació oral facilitada per Olímpia Martínez.

Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat "Camí Missader" estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del 1786 i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, les altres dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons sembla, les tisores de la llinda identificaven l'ofici d'un antic sastre que devia ser el que va construir la casa el 1786. En una altra inscripció apareix el nom d'un tal Angel(?) Puig, el qual es diu que "féu fer la present obra" i que podria correspondre a aquest sastre. Les bigues del celler estan socarrades i, segons tradició oral, es deu al fet que durant les guerres napoleòniques els francesos van incendiar la casa, igual que van fer amb altres de l'entorn. Els habitants de la casa eren la família Vila, almenys des de tres generacions enrere. Josep Vila Seubas era el pare del darrer propietari. El sobrenom de la casa ve d'una iaia que es deia Marcelina. Segons expliquen, era molt coneguda perquè ajudava a tothom que podia. Durant la Guerra Civil en aquesta casa s'hi va instal·lar un destacament de soldats del bàndol franquista.