Ca la Bonamossa Dosrius

Maresme
Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius
Dins del casc antic de Dosrius, formant cantonada amb la plaça de la República
139m

Coordenades:

41.59386
2.40666
450550
4604855
08075-31
Patrimoni immoble
Edifici
Gòtic
Modern
Popular
XVI
Bo
Inexistent
IPAC 8533
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 0651006DG5005S
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular amb un petit espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, té un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats, la de la dreta emmarcada en pedra també. Al pis destaquen dues finestres d'arc conopial decorades amb motius florals, amb els ampits motllurats i espitlleres inferiors. A l'extrem del parament hi ha un rellotge de sol circular, datat l'any 1873. Per altra banda, la façana que està orientada a la plaça presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al seu costat, una petita finestra quadrada feta amb quatre carreus de pedra també. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonera bastida amb carreus.

Davant de la façana principal, dins del pati davanter, hi ha una destacable pica de pedra rectangular. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Bona Mossa, can Bonamusa, ca la Genoveva, ca la Veva.

La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786". En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Bonamusa. Posteriorment, l'edifici apareix grafiat en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la "Geografia General de Catalunya". Més recentment, dins de la Trobada anual de puntaires de Dosrius de l'any 1997, l'edifici albergà una exposició anomenada "Una masia de Dosrius, la vida a la cuina". L'any 2002, l'edifici fou reformat i les obertures de la façana orientada a la plaça completament restituïdes. Tant les pedres de la porta com les de les finestres procedien de la masia de can Pons (antigament coneguda com l'Hostal Vell), situada al veïnat Maspí i enderrocada per construïr-hi pisos.

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.19/038. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 218-219. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 69. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). "Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos". Duos Rios, núm. 3, p. 21. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].