Can Casarramona
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat amb un gran jardí posterior, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb una torre-mirador central amb coberta de pavelló també a quatre vessants i petites obertures rectangulars a les quatre façanes. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb unes grans i esveltes obertures rectangulars que engloben tant les finestres de la planta baixa com les del pis superior. Els emmarcaments d'aquestes finestres són en relleu i estan unides per una sanefa de ceràmica vidrada de color verd, que també es repeteix a la torre. L'accés a l'interior de la casa es fa pel volum adossat a la façana de llevant, el qual és rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en una sola planta. Destaquen els dos grans portals d'arc de mig punt de la façana principal. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha el tercer cos, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta una gran terrassa-galeria de planta rectangular oberta al jardí. A l'interior, l'edifici compta amb sostres formats per voltes d'aresta. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.
Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista.
Història
La casa va ser segregada l'any 1906 de la finca veïna (Can Fàbregues). L'escriptura de declaració d'obra nova és de l'any 1911, on es menciona que l'edifici formava part d'una partida anomenada Vinya de la Quintana. Fou concebuda com a casa d'estiueig. L'any 1933 es va construïr la vorera de davant. Pels voltants de l'any 1943, coincidint amb un canvi de propietat, s'hi van fer reformes tant a l'interior com als paraments exteriors, així com la construcció d'una galeria. Aquesta galeria fou reformada l'any 1986, així com la construcció del pis superior sota coberta donat que els sostres eren força alts.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.17/036.