Boixadera dels Bancs / Bòfia de Sant Jaume
Montmajor

    Berguedà
    Comaposada. Correà
    Emplaçament
    Molt proper a l'església de Sant Jaume de Boixadera, a 700 m al nordoest.

    Coordenades:

    42.06556294734812
    1.6842047363605863
    391140
    4657893
    Número de fitxa
    08132 - 98
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6449, any 1991
    Accés
    Difícil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A00032
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Cova natural d'enterrament col·lectiu. Per arribar cal agafar la pista que des de la carretera de Solsona a Berga (km 30) cap a Boixadera, 100 m abans d'arribar a l'església s'agafa un trencant a la dreta que cal seguir 700 m. El jaciment es troba al costat dreta de la pista. És una cova natural o bòfia, de composició calcària, amb un recorregut de 215 m i una profunditat de 38 m. S'hi accedeix per una petita rampa del terreny, on s'obre la boca de la cavitat, que dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargària i 25 graus d'inclinació que es troba cobert tot ell per grans blocs. Aquest corredor, que s'estreny al final, dóna accès a diverses sales, una d'elles de grans dimensions travessada per un petit curs d'aigua i en la que fa anys es cel·lebrava un ball per la festa major, anomenada Sala de les Bruixes. L'altre sala es coneix com la Sala d'Honor i medeix 40 x 20 x 5 metres aproximadament. L'indret on Mn. Serra Vilaró efectuà les troballes als anys 1911 i 1918, fou en una superfície inclinada situada en el corredor que precedeix a les grans sales. Es tracta d'una superfície de 8x2 metres que inicialment estava recoberta amb una capa de concrecions calcàries d'entre 2 i 5 cm de gruix. Serra Vilaró va aixecar aquesta capa (ja alterada per excavacions de furtius amb anterioritat) i en la terra fina que hi havia dessota, efectuà un gran nombre de troballes: 19 cranis humans, 19 cranis de gos, ossos de porc fer, bou i cèrvol, fragments de destral, ascles de sílex, un fragament de ganivet i una fletxa trapezoïdal, una olleta de 6 cm de longitud, alguns fragments de vas ovoide i altres d'un bicònic, un molí. Aquestes troballes li van permetre concloure que es tractava d'una cova sepulcral utilitzada durant el neolític. Actualment no s'observen restes arqueològiques susceptibles de ser excavades. És possible que el jaciment hagi estat exhaurit per les intervencions furtives i per les excavacions de principis de segle XX.

    Fa uns anys s'ha fet una instal·lació elèctrica per tal de fer el recorregut dins la cova un dia de la festa major de Montmajor en el que es convida als veïns. El material procedent de l'excavació realitzada per Mn. Serra i Vilaró es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el que va ser extret pel Grup d'Arqueologia de Berga dirigit pel Sr. Carreras, es troba al Museu Comarcal de Berga. També és conseguda com Bòfia de Sant Jaume o Bòfia de Boixadera dels Bancs.

    Abans de 1911 la cova fou expoliada per excavadors furtius que buscàven calaveres. Una llegenda popular afirma que el bandoles "Estudiant d'Encines" amagava en aquesta cova els cadàvers de les seves víctimes (VILARÓ, 1966). Entre els anys 1911 i 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar excavacions arqueològiques a la cova extreient una sèrie de materials que actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'any 1975, un grup d'afeccionats que formàven part del Grup d'Arqueologia del Museu de Berga, van recollir una sèrie de materials que es troben dipositats al Museu Comarcal de Berga.

    VILARÓ, J. (1966). Excavaciones arqueológicas en el Solsonés entre 1915 y 1923. Ampurias XXVIII. Pàg. 191 i ss. Barcelona. BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.