Bigues
Granera

    Moianès
    Carena de Bigues
    Emplaçament
    A la banda de ponent del barri del Castell, sota el camí que porta a Monistrol de Calders (GR-177)
    745m

    Coordenades:

    41.72945
    2.05536
    421436
    4620169
    Número de fitxa
    08095-57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28919
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 002200600DG22A
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a la banda de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l'extrem de ponent de la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. El darrer volum està adossat a la façana de ponent del cos principal. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i que consta de planta baixa i pis sotacoberta. Per últim, adossat a les façanes de ponent i migdia, hi ha un cos organitzat en un sol nivell, que presenta un porxo obert a l'extrem sud-oest i està cobert amb una terrassa al pis. La façana principal de la construcció compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, tant senzilles com balconeres, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb la següent inscripció: "Ramon Bigas 1714". Les façanes de tramuntana i migdia també presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments fets en pedra (carreus als brancals i llindes planes). Destaquen, de la façana sud, una de les finestres del pis amb la llinda apuntada a mode d'arc conopial i una de les llindes de la planta baixa gravada amb l'any 1771. De la façana de ponent destaquen quatre finestrals d'arc de mig punt situats al pis i finestres rectangulars emmarcades en pedra. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda nord-est de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, identificat com la casa dels masovers. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, una més llarga que l'altra, i està organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, té un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, un altre portal de grans dimensions d'arc de mig punt bastit en maons i una finestra bastida amb maons al pis. Per contra, la resta de façanes compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca el portal de la façana nord-est, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb barbacana de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda de llevant de la façana principal hi ha un petit cos aïllat de planta rectangular, una planta i coberta de teula àrab de dues aigües, que havia estat l'antic femer. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada gran.

    Adossat a la façana principal de la masia hi ha un banc corregut bastit en pedra. Davant seu, el paviment està empedrat. Adossat a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una porta de ferro delimitada amb pilars de pedra i coberta amb voladís de teula àrab de dues vessants. La resta de volums que formen part de la finca es corresponen amb magatzems i coberts de menor importància. Algunes imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.

    La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionada en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior al segle XIV. A finals del segle XIX, la finca estava dedicada al cultiu de secà i de la vinya. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Cal Bigas" (Pont, 2016: 49). En origen, l'edifici de la masoveria era un magatzem per guardar material agrícola (eines, carros, etc), essent transformada posteriorment en la casa del masover i la seva família.

    GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 44, 2017, p. 35. "Granerí,saps on és?". La Granària, 45, 2018, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 222-227 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 17-04-2019].