Tot i que aquesta bassa és moderna i realitzada emprant una màquina excavadora, l'aprofitament de l'aigua ha estat una preocupació constant per l'home que ha enginyat tota mena de construccions, anomenades populars, disperses en el medi rural i constitueix per tant, una manera d'entendre el paisatge, com el resultat de l'empremta humana sobre el medi natural. Aquest és divers i per tant presenta unes característiques determinades i alhora ofereix uns recursos que condicionen la vida de les persones que viuen en aquell paisatge. Les condicions orogràfiques, climatològiques i geològiques, com el tipus de pedra, de terra o la disponibilitat d'aigua expliquen l'existència de determinats tipus de construccions en un indret o en un altre. Les basses, construïdes en pedra seca, o segellades amb argamassa, aèries o excavades a la roca o en un marge per l'aprofitament de l'aigua de pluja són un exemple de la superació de l'home per viure i conrear en llocs que d'altre manera serien totalment inhòspits. Fins fa poc la prioritat de la gent que treballaven al bosc, a la muntanya (pagesos, carboners, caçadors, pastors o llenyataires) era la de conèixer els recursos hídrics propers i disposar d'una captació d'aigua o una font, encara que el cabal fos intermitent i mínim. Can Saboia és un exemple de coneixement i aprofitament dels recursos naturals del territori. Es va construir a principis dels anys noranta del segle passat per poder disposar d’aigua.