Can Saboia
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada al vessant sud de l turó de la pedrera de basalt homònima. És un conjunt d’edificacions que s’han anat afegint al llarg del temps. Actualment manté una uniformitat constructiva fruit de transformacions contemporànies que han camuflat l’estructura originària del primigeni edifici.
El cos principal és de planta rectangular, força allargada, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta de planta baixa i pis. La disposició de les obertures és simètrica, però han estat totes eixamplades per donar més llum a l’interior, malmetent les originals. El portal que era adovellat, també ha estat suplantat per brancals i llinda de pedra basàltica. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de pedra basàltica.
La composició de la construcció se centra en un espai central residencial i els laterals en espais de treball i magatzematge. En planta baixa, hi destaca a la part posterior el celler de la casa, amb les botes, el cup i la premsa.
Hi havia una era de rajol que s’ha perdut en les successives transformacions. També destaca una bassa excavada directament a la terra i una font a l’entrada.
Història
El primer document localitzat que parla de la casa amb el nom de Saboia data de 1707. En el llibre d’òbits parroquial, el rector fa constar el següent: “Bernat Rossell jove habitant en casa son germà Pere Rossell, és enterrat al vas de Casa Saboia”.
Les referències anteriors són extretes dels llibres de desposoris i bateigs de la parròquia. Hi ha una referència anterior que fa suposar que es tracta de la mateixa casa. Després de la mort de Joan Rossell i Saboia, l’any 1703, el seu fill i hereu, Pere Rossell (†1707), casat amb Teresa, bategen una nena. En l’acta, el rector deixa escrit: “Rosa Rossell, filla de pere i de Teresa, habitants en sa pròpia casa en la muntanya de Sant Corneli”.
En el primer llibre parroquial de desposoris, l’any 1678 es casen Joan Rossell i Saboia amb Maria Àngela Balla (†1694). En l’acta de matrimoni també hi consten els pares, Joan i Mariana, ambdós naturals de Fogars. Segons apunta Jaume Fugaroles (FUGAROLES, 2007), la mare, Mariana Saboia, hauria estat la darrera de la nissaga a preservar el cognom per línia directa.
L’any 1717, un matrimoni foraster, Miquel Llorenç i Caterina “vivien retirats a Casa Saboia per causa dels francesos”.
Aquest fet es repeteix dos anys després, amb un altre matrimoni refugiat procedent de Vic (Pau Font, argenter de Vic i Isabel) del qual naixerà un fill mentre són a Can Saboia, i els propietaris, Pere Rossell Saboia i Teresa li fan de padrins.
L’any 1732, Can Saboia paga primícies de totes les seves possessions.
L’any 1733, Francesc Rossell es casa amb Maria Àngela Bitlloch. L’any 1737, el matrimoni conviu a la mateixa casa juntament amb el germà d’en Francesc; Joan i la seva esposa Margarida i la família d’ella.
El 1780 en Ponç Rossell i Bitlloch es casa amb Maria Rigals i Súria de Sant Genís. El seu fill, Rafel es marida l’any 1809 amb Maria Mir (†1823), originària de Massanes. Quatre anys després tenen una pubilla, la Magdalena (1813). Dos anys després neix un noi, en Josep, que heretaria Cal Moixí. El 1821 neix un tercer germà, anomenat Joan. L’esposa d’en Rafel mor amb quaranta anys, tal vegada d’un part, i l’any següent, El seu vidu es casa en segones núpcies amb Mariana Font.
L’any 1827, Can Saboia pateix un incendi, del qual se’n desconeixen les causes. Però, el 1829, Rafel Rossell rep la dot de la seva segona esposa Mariana Font. Un total de cent vint lliures barceloneses, que en invertirà en reconstruir la casa.
L’any 1839 per matrimoni, s’afegeix als Rossell, descendents dels Saboia, la nissaga Camps, cognom, que continua vigent a l’antic mas. Joan Camps, originari de Massanes, es casa amb la pubilla de Can Saboia, Magdalena Rossell i Mir.
Els pares del nuvi Pere Camps i Ciurana (originari de Massanes) i Maria Ciurana (originària de Riudellots) s’havien casat i instal·lat a Fogars. Quan mor l’esposa, el seu vidu es casa en segones núpcies amb Gràcia Bancells (de Tordera), que continuaran vivint a Fogars. Entre les dues esposes, haurà tingut cinc fills, dels quals un noi anomenat Joan (1840), l’hereu i quatre noies (Carme, Gràcia, Dolors i Filomena).
En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. També disposen d’un ruc.
L’any 1889, en el padró municipal ja consta com a propietari el seu fill, Joan Camps Rossell que l’any 1876 es casa amb Caterina Rabassa (1920). L’hereu nascut del matrimoni és en Narcís, que fou regidor, batlle i síndic de Fogars. Quan mor, l’any 1910, la seva vídua continuarà al mas amb son fill Narcís i la seva jove Joaquima Marlet, casats el mateix any. Tenen tres fills: l’hereu, a qui també posaran de nom, Joan (1913); en Miquel (que mor amb dotze anys a causa d’un despreniment de terres) i la Carme.
L’any 1936, l’hereu, Joan Camps i Marlet es casa amb Maria Canyas i Vilà. A partir d’aquí la nissaga de Can Saboia continua amb els descendents.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
