Tradicionalment Fogars ha estat un disseminat de cases de pagès dedicades a l’explotació agrícola. Cada finca era un sistema de producció el més autosuficient possible i el que no podien produir ho compraven amb els excedents de la collita principal, ja fossin cereals, vinya o qualsevol altre producte derivat de la terra o del bestiar. Però a més a més s’hi desenvolupaven una sèrie d’oficis complementaris, alguns indispensables per la gestió de la finca i d’altres que produïen uns beneficis extres, ni que fos a nivell d’autoconsum.
Un d’ells del que encara en queden testimonis vius és el de l’apicultura. Avui en dia, són dues les cases que hem trobat que es continuï la producció de mel: Cal Corpet i Can Saboia.
Hem parlat amb Josep Camps de Can Saboia que viu de forma intensa i apassionada la seva relació amb les abelles. Ell ens explica com el seu avi, Narcís Camps Rabassa, ja tenia una setantena de ruscos de suro. Però el pare del Josep era al·lèrgic a les picades i no va continuar. El Josep va estar fent de pagès i cuidant la finca des de jove, però al fer-se gran ha volgut recuperar aquesta tradició familiar. Els principals problemes que s’ha trobat d'ençà que té abelles han estat de salut personal, que va fer que ho deixés una temporada i la vespa asiàtica.
Un aparell anomenat arpa serveix per protegir les abelles locals de les vespes asiàtiques i permet al Josep conservar les arnes que li produeixen uns 150 kg de mel de romaní.
