Barraca del Pla
Oristà

    Osona
    Sector central del terme d'Oristà
    Emplaçament
    A 11,5 Km. A la dreta i a 700 m. amb direcció a la granja del Robert i agafar el corriol a la dreta i fer 184 m.
    498

    Coordenades:

    41.93414
    2.05348
    421530
    4642897
    Número de fitxa
    08151 - 370
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Molta vegetació frontal i lateral.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08150A01200021
    Autoria de la fitxa
    Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedra seca i amb la coberta d'uralita a dos aigües. S'utilitzen pedres petites i mitjanes i alguna de més gran intercalada. El sostre té set bigues de fusta (troncs sencers sense tallar), la biga central amb escorça i una de les laterals una part. La llinda està feta de tres biguetes de fusta una al costat de l'altre. Al fons de la cabana hi ha una llosa del propi terreny que ocupa tota la llargada i aproximadament un metro de profunditat  i d'alçada un desnivell de 8 cm. per la part esquerra i uns 18 cm. per la part dreta.   A l'interior, penjant d'un pal sortint, hi ha un volant sense mànec de fusta. També hi ha una eina de camp repenjada a la paret (podria ser un estiràs). En desconeixem el seu ús. També hi ha restes d'altres materials (fustes amb anella, bidó...).

    Orientació S.

    Dimensions aproximades:

    Dimensions exterior: 430 x 420 cm.                                    Dimensions interior: 340  x 320 cm.
    Alçada aproximada: 200 cm.
    Gruix de mur: 53 cm
    Obertura principal: 165 cm. d'alçada per 95 cm. d'ample
     

    A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.