Barraca de vinya de Clapers II Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Sector central del terme municipal
    A 2.000 metres de la carretera B-431 punt quilomètric 63,8

    Coordenades:

    41.93576
    2.00351
    417390
    4643124
    08212-99
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Regular
    La teulada presenta vegetació.
    Inexistent
    Fàcil
    Productiu
    Privada
    Ref. cad.: 003A00032
    Jordi Compte i Marta Homs

    La barraca de vinya es troba situada a uns 300 metres en direcció nord de la barraca del Trompet. Està ubicada a la banda de llevant de la pista forestal dominant uns camps que té just per sota. Al peu de la barraca s'hi observen unes marques termenals de propietat que consisteixen en tres ratlles gravades a la roca. És una barraca de mitjanes dimensions construïda sobre pedra natural orientada la sud-oest. Construïda amb pedra seca de petites lloses, falsa cúpula i ràfec de lloses que delimiten el perímetre, presenta l'obertura principal emmarcada amb pedra de majors dimensions coronada per una llinda, i una petita obertura que s'obre al mur i aporta llum a l'interior.
    Des d'aquesta barraca es pot observar, a l'extrem d'un camp, la quarta barraca de la zona de Clapers.

    A zona de Clapers s'hi conserva alguna feixa amb vells ceps conservant el marc del què va representar l'explotació vinícola al municipi de Sant Feliu Sasserra.

    Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades.
    Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a llarg estatge.
    El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.