Barraca de vinya de Clapers I Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Sector central del terme municipal
    A 2.400 metres de la carretera B-431 punt quilomètric 63,8

    Coordenades:

    41.93354
    2.00012
    417106
    4642881
    08212-54
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Bo
    La teulada presenta vegetació. Caldria netejar l'interior ja que s'hi troben amuntegats bidons i envasos de plàstic.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. cad.: 003A00029
    Jordi Compte i Marta Homs

    La barraca de vinya a la zona de Clapers es troba situada en una suau vessant rocosa dalt d'un petit turó en l'anomenat serrat de la Rovira, des del qual es divisa, en direcció nord-oest, la masia dels Arnaus, Bonells i Argilers. Tot el turó presenta multitud de zones delimitades per feixes de construcció amb pedra seca, denotant així la gran activitat vinícola de la zona. És una gran barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 6 metres i un d'interior de 4 metres. El mur és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada a la obertura principal, la qual té una prima llosa a mode de llinda. Està coronada per una gran falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud i dues petites finestres. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes.

    Pel turó de la barraca de Clapers hi discorria el camí ral provinent de Sallent tal com ho demostra un petit tram delimitat per murs de pedra. A zona de Clapers s'hi conserva alguna feixa amb vells ceps conservant el marc del què va representar l'explotació vinícola al municipi de Sant Feliu Sasserra.

    Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades.
    Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge.
    El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.