Barraca codi 11807
Granera

    Moianès
    Sender dels Plans del Girbau
    Emplaçament
    A la banda de ponent de les masies del Girbau de Dalt i de Baix, a l'extrem dels plans
    676m

    Coordenades:

    41.74207
    2.05217
    421186
    4621573
    Número de fitxa
    08095-273
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00300002
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).