Ball dels Nyetus
Folgueroles

    Osona
    Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
    Emplaçament
    Al bell mig del nucli antic de Folgueroles
    552 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.93867
    2.31886
    443535
    4643191
    Número de fitxa
    08083 - 106
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    El Ball dels Nyetus és una de les danses que es ballen dins dels actes de la Festa Verdaguer. Es balla el diumenge més proper al dia 17 de maig, data de naixement del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. Es tracta d’una dansa senzilla i divertida amb una coreografia d’estil festiu i carnavalesc, com per exemple remenar el cul, que es balla al so del flabiol i el tambor. En l’actualitat, aquesta dansa és ballada pels infants de la població.

    A Folgueroles, els nyetus estan estretament lligats al gorg de Llitons on, segons la llegenda, encara habiten. Són uns éssers fantàstics i diminuts que entren dins del cap de les persones, per les orelles, el nas o la boca, i se'ls menjen l’enteniment i la memòria.

    Segons el flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”, aquesta dansa es ballava per Carnestoltes en diversos indrets de les Guilleries a principis del segle XX. A Folgueroles, també es ballava per la matança del porc, quan ja s’havia acabat tota la feina. En Roviretes l’havia après del seu pare, que el tocava i ballava, i d’un home de Collsameda que l’havia ballat amb una tieta del flabiolaire. Tradicionalment era una dansa esbojarrada ballada per la gent gran i en parelles, amb diversos posats i actituts eròtiques. Segons el mateix Roviretes, a Folgueroles hi havia un ancià que, per fer broma, tocava el cul de la dona que ballava amb ell. Segons les informacions recollides pel folklorista català Joan Amades en els seves obres, el Ball dels Nyitus (com ell l’anomenava) es ballava a Sant Julià de Vilatorta i no a Folgueroles, tot i que a falta d’una investigació més profunda, és probable que aquesta informació no sigui certa.

    MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 27, 306.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. Festa Major de Folgueroles 1992. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1993). “La matança del porc”. La Falguera nº 4, p. 16-18.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). 100 Llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57, 114.